Fira de Santa Llúcia

Història de la Fira de Santa Llúcia

La data més antiga que coneixem de la fira correspon a l´any 1786. Aquesta data és ben concreta i no dóna lloc a dubtes, tant de la celebració de la fira com de la seva importància, ja que dues fonts ben versemblants ens en deixen constància. La primera la trobem en la ploma de Rafael Amat, escriptor català del s.XVIII (1746-1818), conegut amb el sobrenom de Baró de Maldà, i a on en una crònica del seu dietari de 60 volums que duu el títol de “ Calaix de sastre “ hi diu: “ Dia 13 de desembre, Santa Llúcia Verge i Màrtir. Hi hagué festa dins de la Catedral, en la capella i altar a on s´hi venera la imatge de sta. Llúcia, amb alguna relíquia; i fora els claustres, amb fira al davant en son carrer, moltes casetes de pessebre (...), figures de barro i cartó primoroses, imatges de Sants i pastors, bous i mules i altres bèsties..., que porten prou empentes de gent en tal carrer, (...). I dintre de la Seu per oir missa de gent i encomanar-se a la gloriosa Santa per a que los conservi la vista i la claredat.”

La segona font, ens arriba del gran folklorista i autor del costumari català Joan Amades (1890-1959) que confirma l´any 1786, com la data coneguda més antiga i fidedigne.

Ni les calamitats, com la terrible epidèmia de febre groga que va patir la ciutat de Barcelona l´any 1860, van impedir-ne la celebració. Joan Amades parla de Santa Llúcia com la patrona de les modistes, sastres i de tots aquells qui treballen en l´art de l'agulla, així com també dels cecs; és per això que se la coneix popularment com "l´advocada de la vista".

També se´ns diu que la Fira de Sta. Llúcia era coneguda com "la fira de les noies", perquè es creia que a l´anar-hi moltes fadrines, era un bon lloc per concertar casaments. Les noies de la rodalia anaven acompanyades de la seva mare, ben vestides i enjoiades, per a veure si trobaven pretendent.

El dia de Sta. Llúcia, en algunes poblacions de Catalunya, les nenes que en el s.XIX i part del XX estudiaven costura, feien festa i corrien pel poble o ciutat cantant cançons i goigs. La gent les anomenava "llucietes". En d´altres llocs, se sap que les noies es reunien per sentir missa i després anaven en grup cantant per les cases per tal de recollir almoïnes o captiris. Una d´elles representava Sta. Llúcia i duia una corona de flors i les altres que l´acompanyaven eren les "cardenales". A Barcelona, antigament les modistes anaven al Parc de la Ciutadella on hi havia una gran festa.

En algunes fonts podem llegir que al llarg del s.XIX, a la fira de figures de pessebre s´hi trobaven venedors de ninots de cartró, que accionaven estirant-los d´un cordill. Tot i no tenir cap relació amb el pessebre, la mainada s´embadalia i ajudava a haver una major afluència de gent a la fira.

També Amades, escriu que al s. XIX es feia fira de pessebres tres dies: per la Purísima i per Sta. Llúcia, a la Plaça de La Catedral; i per Sant Tomàs, a les Places del Pi, de Sant Josep Oriol i del Born. En aquestes fires es venien figures, casetes i altres construccions i elements propis de pessebre, com ara ponts, fonts, molins, pous, pallers... En canvi, els efectes propis per a la construcció del paisatge com el suro, molsa, murtra i d´altres elements d´herbei es venien en una altra fira situada a les escales de la Seu. Els nostres avis distingien ben bé ambdues fires: la de pessebres i la de l'herbei.

El creixement de l´afecció pel pessebre va fer augmentar notablement aquestes fires, i molt aviat totes dues es van comfondre, puix que van tocar-se.

Ja aleshores, esdevingué un costum que la mainada acompanyada dels pares hi anessin a passejar, tot i el fred propi de l´època de l'any, per tal de viure l´ambient nadalenc i sentir el caliu dels firaires. En arribar a la llar amb tot allò necessari comprat a la fira, les famílies construïen el pessebre que servia d´entreteniment dels vailets i de gaudir dels grans.

Alguns escrits anteriors al s. XX, destacaven que els verdaders pessebristes no inauguraven el pessebre fins a la nit de Nadal, perquè consideraven irreverent simular el misteri del naixement del nen Jesús abans d´haver-se produït.

Durant el primer terç del s.XX, el dia de Sta. Llúcia tot Barcelona acudia a la capelleta dedicada a la Santa per tal de prevenir-se contra els mals d´ulls. Els voltants de la capelleta es veien inundats per la gentada, i els firaires treien el millor que tenien per vendre.

Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l´any gloriós,
pels vols de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.

Anem tots dos a la fira,
amiga, anem-hi dejora,
que una mica de muntanya
alegri nostra tristor.

Comprarem grapats de molsa
i una enramada d´arboç,
i una blanca molinera,
i una ovella i un pastor.

(Fragment del Romanç de Sta. Llúcia d´en J.Mª de Segarra).

Pel que fa a la seva instal.lació, la Fira de Sta. Llúcia ha canviat molt si es compara amb les que es feien abans. Per exemple, a principis del segle passat, segons les fotografies que es conserven, els firaires muntaven les seves paradetes posant una fusta gran i uns senzills prestatges damunt de dos capitells, protegint-ho amb un rudimentari envelat impermeabilitzat amb oli de llinosa ( llavors no es coneixien els plàstics), i s´il.luminaven amb llums de petroli o acetilè, tan bon punt es feia fosc.

Ara, en canvi, es munten les parades amb estructures de fusta, més ben equipades i resistents, i il.luminades amb llum elèctrica.

Paral.lelament a les parades que venen figures i objectes de suro o articles de guarniment, cada any s´instal.len també les parades dites del verd, on es pot trobar molsa, galzeran, boix grèvol, avets, vesc, escorça de suro,...

Sens dubte, la Fira de Santa Llúcia és una de les tradicions nadalenques més arrelada i antiga de la ciutat de Barcelona.

Amb tot, caldria que es fés un reconeixement a alguns del gran nombre d´artesans del món del pessebre que han fet possible l'esdevenir de la fira al llarg dels més de 200 anys d´existència. La gran afició als pessebres a Catalunya i a la resta d´Espanya ha donat diversos artistes que s´han distingit en l´art pessebrístic. Si parlem del passat, fóra important esmentar dins el món de les figures del pessebre a quatre dels artistes més rellevants: Francisco Salzillo (1707-1783) de Múrcia, Ramon Amadeu (1745-1821) de Barcelona, Damià Campeny (1771-1855) de Mataró, i Domènech Talarn (1812-1902) de Barcelona.

De tots ells, tenim constància per diverses fonts que el barceloní Ramon Amadeu va esdevenir firaire a Sta. Llúcia. Com pot llegir-se en una de les seves biografies, Amadeu nascut prop de l´església del Pi, d´origen modestíssim, va exercir de terrissaire i va fer moltes figures de pessebre, que ell mateix, ben jove, venia a la fira de Sta Llúcia. De modest artesà va arribar a ser considerat com el millor artista de la seva època, i s´assegura que el rei Carles III sempre que venia a Barcelona el visitava al seu obrador. Les seves obres foren d´ un barroquisme suau, més proper a l´estil francès que a l´italià o al murcià.

Dissortadament, la invasió Napoleònica, la Setmana Tràgica i la Guerra Civil van fer que es perdés una part considerable de les seves obres. Les que ens resten es poden admirar al Museu d´Història de Barcelona, al Museu d´Olot i a diverses col.leccions particulars.

Més endavant, notables figuraires i artesans del suro han exposat o exposen encara els seus productes a la Fira de Sta. Llúcia, de vegades exercint de venedors i tot, entre els més destacats, trobem a:
Daniel José Ursueguía ( Santander 1909-Barcelona 1990 ); Carratalà, figuretes molt del país de tipologia catalana; nissaga Muns, que destacaven per les seves originals figures; nissaga Castells, avui en dia els néts de Martí Castells segueixen l´ofici iniciat per l´avi; nissaga Bertrán, especialitzats en vegetació i figures de plom i fang; germans Colomer, figuretes de plàstic i fang i treballs artístics en suro; Fernández Carbonell, articles en suro molt treballats; nissaga Deulofeu, especialistes en coves i paisatge del pessebre; Montserrat Ribes, que exposa les seves figuretes a la fira des del 1997; Barceló, coves de suro; artesania Bonet, que fa articles de suro amb il.luminació; i molts d´altres com: Abella, Anell, Joan Bel, Anna Blesa, Lluís Boix, Antoni Cendra, Francesc Costa, germans Escoda, Fabregat, Fernández Puigmacià, Ferrer, Gil, Gisbert, Joan Hernández, Ivars, Teresa Llort, Pasqual Macià, Gerard Marí, Anna Maristany, Marinel.lo, Aurora Mas, Miquel Moreno, Oliver, Pañellas, Puig Llobera, Riera, Semis, Silvestre, Taulé, Vidal, Vila,...etc.

Actualment, la fira comença a finals de novembre o principis de desembre, amb més de 280 parades disposades per sectors segons els articles venuts ( pessebres i figures, verd, i artesania ) i ubicades devant del Plà de la Seu, a l´Avinguda de la Catedral. Els firaires us oferiran , com des de fa tantes dècades, tots aquells productes que necessiteu per guarnir la vostra llar per les festes nadalenques, i us rebran amb calidesa per tal que visiteu la fira tantes vegades com vulgueu amb la mateixa il.lusió i les ganes en que ells hi són per a vosaltres.

El fred ja s´acosta i amb ell el Nadal, així doncs comenceu-vos a abrigar i fins ben aviat.

Bibliografia principal:
AMADES, Joan; “El Pessebre”, editat el 1946, malgrat que en el pròleg del llibre la data de publicació hi consta l'any 1935, com a llibre clandestí de l'època.

© Associació Fira de Santa Llúcia 2017

Aquest web fa servir cookies per personalitzar el contingut i analitzar el tràfic. Si continueu navegant pel web n'accepteu l'us.

Més informació Acceptar